nits de glòria

Hi havia molta gent al meu voltat. Devien ser unes 100 persones? potser més i tot...

Bon ambient, tot i el fred nocturn d'aquesta època per les meves contrades. La música? no era massa del meu estil, però es podia xerrar amb els amics sense haver de cridar, i arriba un punt que la música quedava en segon pla.

Una noia, al meu costat deia:

-M'has de fer més cas.
- Cas de que? que vols dir?
- M'has de fer més cas a mi!
- Ja et faig cas - mirant cap a l'altra banda... -
- No me'n fas i ho saps, sort que demà no te'n enrecordaras del que has dit.

De sobte retrobament amb un amic. Feia temps que no el veia: "ja quedarem pr fer un cafè! tens el mateix número oi? et trucaré".

Amigues que et truquen per dir-te que ara venen, que s'apunten a la festa, que ens trobem a "tal lloc" que no saben on es.

Però estava descolocada, no trobava el meu lloc.
"Vaig a fer un vol!".
Necessitava respirar més aire del que bufava pel voltant i em gelava de fred. I allí, a la meva dreta, de sobte estava ell, parlant amb uns amics, i ella al seu costat esperant-lo. Junts. Junts. Junts...

- Estàs bé?
- Si. Si... Si? SI!!!
- Segur? podem marxar per una altra banda...

I estava bé, estic bé. Sorprenentment estic bé. Perquè només pensava en tu, pensava en que m'hagues agradat poder-te abraçar i enterrar el meu passat i dir-te que puc tirar endavant amb tu. Que no sé si t'estimo, no sé el que realment sento, però sé que vui estar al teu costat, que ahir et vaig trobar a faltar, i que només conto les hores que hem queden per veure't de nou.

I si avui el torno a trobar, t'apretaré ben fort la mà, i voldrà dir que el meu amor ets tu, que he enterrat el meu passat amb molta arena, i que junts podem plantar-hi l'arbre del futur.

servido por qualche 3 comentarios compártelo