Aquí estic, davant l'ordenador, "enganxada" a la xarxa, i sola en aquest pis. He arribat i no hi havia ningú. Temps enrrere hagués necessitat desesperadament la companyia dels amics o d'algú altre. Ara ja estic acostumada a fer-me el sopar, mirar la TV, parlar sola una mica abans d'anar a dormir, i llevar-me l'endemà com si res.
Caminant cap a casa pensava que no hi haura ningú avui, que possiblement arribarien demà, però la meva sensació no ha sigut de buidor i soletat, sinó de tranquil·litat. No he volgut trucar ningú per anar a sopar, o per xerrar una estona, necessitava sentir-me i trobar-me a mi avui. Estaré canviant?? Jo que sempre he necessitat estar rodejada de gent?? Potser m'estic fent gran, potser la vida m'ha ensenyat a disfrutar d'altres maneres.

I he acabat aquest escrit davant l'ordenador i amb penes per a trobar les lletres, s'ha fet fosc tot escrivint...